El Grup Operatiu GOMORI neix amb l’objectiu principal de controlar les malalties de postcollita de préssecs i nectarines causades per Moniliniaspp. i Rhizopusspp. mitjançant estratègies que no deixin residus a la fruita en el moment de la collita, per tal deproduir de manera més sostenible i accedir als mercats més exigents. La podridura marró causada per Moniliniaspp. és la principal malaltia que afecta la fruita de pinyol a la nostra zona productora. Rhizopusspp. està descrit com un altre dels principals patògens que afecten la fruita de pinyol, causant de la podridura tova, i que en els últims anys s’ha incrementat la seva presència a la nostra zona productora. Actualment, malgrat la incidència de fruita de pinyol afectada per la podridura tova, no es disposa d’informació fiable sobre l’efectivitat dels fungicides registrats en fruita de pinyol per al seu control. A més, per al disseny de les estratègies de control de les plagues i malalties a camp no s’inclouen productes efectius per al control d’aquesta malaltia. La situació per al cas de Moniliniaspp. és completament diferent, ja que es dissenyen programes d’aplicació de productes fungicides que s’utilitzen al llarg de tot el cicle fenològic del cultiu amb l’objectiu de controlar aquesta malaltia. En l’actualitat, la producció de fruita, es troba davant d’un escenari en què ha de complir la legislació vigent i satisfer els requisits i demandes dels consumidors, fent necessari innovar i redissenyar les estratègies de control de malalties que s’apliquen perquè no impliquin presència de residus al producte final. En aquest context, s’inicia l’any 2019 el Grup Operatiu GOMORI “Control de Moniliniaspp. i Rhizopusspp. en fruita de pinyol mitjançant noves estratègies que no deixin residus en el moment de la collita”. En l’execució del projecte participen el sector productor i comercialitzador, mitjançant les empreses Fruits de Ponent d’Alcarràs (Lleida), Agropecuària i secció de crèdit de Soses SCCL i SAT Fruita d’Alcarràs, així com el sector científic i tecnològic amb la participació de l’IRTA.
Resultats finals
A continuació es descriuen els principals resultats obtinguts amb l’execució d’aquest projecte. Cal dir que la informació aportada ha estat molt interessant i una part important aplicable de manera immediata per part dels productors de fruita de pinyol. D’acord amb els resultats assolits en els estudis de laboratori del primer any, se’n van dissenyar estratègies de residu 0 que es van avaluar a camp. Cal dir que, amb relació als productes químics autoritzats en fruita de pinyol per al control de Moniliniaspp i/o Rhizopusspp., quan s’utilitzen a camp al voltant d’un mes abans de collita, es detecten en les anàlisis multi residus de collita. Per tant, les estratègies dissenyades per calendari van incorporar, majoritàriament, productes de residu 0, on els principals van ser Amylo-X, Serenade Max, Curatio i Julietta. Les pràctiques culturals per al control de Moniliniaspp., estan àmpliament estudiades i es coneix que la poda en verd i la retirada d’inòcul uns dies abans de la collita afavoreixen al control de la malaltia. Amb l’execució d’aquest projecte s’ha constatat que l’inòcul de Rhizopusspp. està ubicat principalment al sòl de les finques, fet que ha motivat a incorporar una tercera pràctica cultural basada a mantenir la coberta vegetal de les finques, actuant així com una barrera física a la dispersió d’inòcul del terra cap a la fruita dels arbres.
CONCLUSIONS
Amb l’execució d’aquest projecte, es constata la importància d’estudiar l’epidemiologia de les malalties per poder afrontar el seu control. Així, s’apunta que la conservació en fred de la fruita de pinyol abans de la seva comercialització podria ajudar a controlar el desenvolupament de Rhizopusspp., i, per tant, evitar pèrdues ocasionades per aquest fong. En aquest context, cal recordar que altres fongs que també afecten la fruita de pinyol com Moniliniaspp. o Geotrichumspp., encara que durant la conservació en fred disminueix el seu creixement, són capaços de continuar creixent. Amb relació a les pràctiques culturals, el fet d’aplicar-les durant la producció de fruita de pinyol, no assegura que el nivell final de malaltia sigui inferior, però n’augmenta la probabilitat. En condicions molt favorables per al desenvolupament de la malaltia o per a estratègies de producció més sostenibles que inclouen productes de residu 0, serà bàsic tenir en compte la seva implementació. Per tant, s’han inclòs a les estratègies de residu 0 dissenyades i avaluades en condicions semicomercials. Finalment, amb relació a la validació semi comercial de les estratègies de residu 0, es conclou que, aquestes, van mostrar el mateix nivell d’efectivitat que l’estratègia convencional, si la incidència de la malaltia a camp és baixa. Tanmateix, per varietats tardanes on la pressió d’inòcul va augmentar, el nivell de malaltia va ser superior a la determinada a l’estratègia convencional. Per aquests casos, aplicar un tractament químic a post collita amb el producte Scholar, permetria controlar la malaltia a nivells similars als registrats per a l’estratègia convencional. Cal indicar que per varietats a partir de finals d’agost, el risc d’aplicar una estratègia de residu 0 és elevat i en aquests casos caldria dissenyar altres estratègies de producció, també sostenibles, però que continguin productes químics quan el model de predicció indiqui risc de malaltia.
Altra informació del projecte
DATES DEL PROJECTE
PRESSUPOST TOTAL
Data d’inici: juliol 2019
Pressupost total: 178.557,00 €
Data final: setembre 2021
Finançament DARP: 72.972,54 €
Estat actual: Executat
Finançament UE: 55.049,46 €
Finançament propi: 50.535,00 €
Amb el finançament de:
Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
Ordre ARP/133/2017, de 21 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la cooperació per a la innovació a través del foment de la creació de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la realització de projectes pilot innovadors per part d’aquests grups, i Resolució ARP/1282/2018, de 8 de juny, per la qual es convoca l’esmentat ajut.
