Fruits de Ponent va acollir a finals de juny una jornada amb els mitjans de comunicació per tractar l’inici de la campanya. El director general, Josep Presseguer, va atendre els professionals de la comunicació presents per transmetre un missatge d’optimisme en aquesta campanya fructícola. “Respecte a l’any anterior, no té res a veure des del punt de vist de maduració dels fruits i de qualitat, ja que enguany la qualitat és excepcional, i tampoc pel que fa al desenvolupament comercial de la campanya”, assegura Josep Presseguer. Un altre aspecte positiu és que està fent calor al conjunt d’Europa, fet que incrementa el consum de fruita, a més de les previsions que no indiquen un gran producció europea, com va passar l’any passat.
De la mateixa manera que succeeix en el conjunt d’Europa, la firma també preveu una rebaixa de les primeres previsions avançades a l’abril i que situaran a Catalunya entorn d’un 7% menys, en relació amb el 2014. “No faltarà fruita per a ningú però no estem amb un potencial productiu de campanya com en l’any passat on hi havia molta fruita”, segons Presseguer. En l’actual campanya el potencial productiu serà “normal tirant a baix”. Pel que fa a preus, de moment “la base és molt millor que l’any passat perquè estem calmant als mercats pel fet que no hi ha tanta fruita com al 2014”.
Presseguer destaca que, de la mateixa manera que en el conjunt d’empreses del sector, s’estan movent amb uns estocs d’un dia de treball a la central, és a dir que la fruita un cop arriba a la central només s’hi està un dia abans de sortir amb destí al mercat. El director general remarca que aquesta situació feia anys que no es donava tot i que la campanya encara es troba en els seus inicis i caldrà esperar a veure com va evolucionant.
Veto rus
Després de l’experiència de la campanya passada i preveient la prolongació del veto rus, Fruits de Ponent s’ha avançat i ha pensat l’actual campanya sense pensar en Rússia com a destí de les seves exportacions. En campanyes passades, Fruits de Ponent exportava a Rússia uns 200.000 quilos de fruita diaris, el que suposava prop del 20% del total de les exportacions de la cooperativa de segon grau.
Per pal·liar el tancament del mercat rus, la firma lleidatana ha fet una aposta per potenciar la seva presència en mercats europeus on ja tenia presència com ara el francès i l’alemany i buscar-hi nous clients o consolidar les relacions existents amb altres amb els quals Fruits de Ponent ja mantenia tractes. Al marge, la cooperativa treballa per anar obrint mercat a l’Amèrica central i del sud i al sud est asiàtic. “El nostre mercat natural és el mercat europeu tot i que una firma com la nostra ha d’estar a tot el món”, remarca Presseguer.
Tot i això, el director general critica l’actuació de la Comissió Europea en la gestió del veto rus i li reclama que actuï per restablir com més aviat millor les exportacions europees en aquell país i, mentre això no sigui possible, mesures per pal·liar la pèrdua d’aquell mercat.
Prop de 60 milions de quilos de producció
Fruits de Ponent espera moure aquesta campanya entre 56 i 60 milions de quilos de fruits, una xifra similar a la dels darrers anys. Entorn d’un 80% de la producció va destinada a l’exportació, mentre el 20% restant té com a destí el mercat estatal. En concret entorn d’un 25% de les exportacions van a parar al Regne Unit, un volum similar al mercat francòfon (França, Suïssa i Bèlgica) i un altre 25% al mercat germànic. La resta té com a destí el nord d’Àfrica, el sud est asiàtic i l’Amèrica central i del sud.
Pla d’inversions per modernitzar les instal·lacions
Pensant en el futur, Fruits de Ponent ha posat en marxa aquest any un pla d’inversions per modernitzar les seves instal·lacions que s’executarà en tres fases i que suposarà una inversió d’uns 3 milions d’euros. La primera fase, amb una inversió d’1 milió d’euros, ja s’ha enllestit i ja es troba en funcionament la nova central d’acollida de fruita. Les altres dues consistiran en la instal·lació d’un túnel per refredar ràpidament la fruita i en l’adequació general de les instal·lacions, sobretot del sistema de producció de la central i de les oficines.
